Article de Ferran Monegal: ‘Mapa de caganers amb xoriços’
Està desenvolupant Wyoming aEl intermedio (La Sexta), ben assistit per Beatriz Montañez, una interessantíssima reinterpretació del mapa d’Espanya, segons les aficions més íntimes i personals dels seus habitants, és a dir, de nosaltres els hispans. Ja fa almenys dues setmanes que està amb aquests treballs d’alta escola geogràfica. El primer exercici que va realitzar, sobre la marxa, va ser demanar a transeünts que clavessin una bandereta a totes les ciutats pàtries en què haguessin fet un clauet, un kiki, o sigui, les localitats en què haguessin viscut, sexualment parlant, una alegria. ¡Ah! El més espectacular el d’una dama, madura, que a la vista del mapa d’Espanya va començar a clavar banderes a tot drap mentre deia: «A Madrid, a Ciudad Real, també a València, Castelló i Tarragona, ¡ah!, i a Alacant, que va ser el millor perquè era el viatge de nuvis. Sense oblidar tampoc a Múrcia, a Almeria, a Granada, a Màlaga, a Sevilla, a Palma de Mallorca, a Eivissa, a les Canàries…», i veient aquesta senyora que havia deixat el mapa d’Espanya gloriosament entapissat de banderetes, va rematar exclamant amb una alegria molt bonica: «¡És que fa 40 anys que sóc casada, i és clar, en 40 anys dóna molt lloc!». ¡Ah! Va ser una sessió geogràfica francament bonica i instructiva. Però aquesta setmana el treball de camp ha estat un altre. Més fotut. Wyoming ha dibuixat un mapa de l’Estat de la Corrupció a l’Espanya de les Autonomies. Va començar advertint: «Nens, la corrupció no és una taca que s’estén: ¡és una merda que expandeix!». I a continuació va anar col·locant cagarades per totes aquelles zones en les quals han brotat casos de corruptes i xoriços. Va ser tremebund. Brotaven cagarades a Madrid, a València, a Castella i Lleó, a Galícia… En el cas de Mallorca van tenir el detall de dibuixar la cagarada en forma d’ensaïmada, que és més típica. I quan va tocar dibuixar Catalunya, hi van posar un silvestre caganer defecant a l’aire lliure, mentre Wyoming advertia: «¡Amb els 20 milions de Santa Coloma almenys es podien haver comprat un vàter!», i una gran pestilència brotava del televisor i s’expandia.
¡Ah! Que curiós: hem passat de l’Espanya invertebrada a la construcció d’una sòlida columna vertebral de merda amb xoriço. Uneix i cohesiona moltíssim.
Si vols veure el vídeo i la columna original publicada a El Periódico de Catalunya clica aquí