La columna de Ferran Monegal: ‘La mare, la filla i el domador’
Havent vist el que hem vist a DEC (A-3 TV), havent vist la tremenda sessió de vídeos sobre Ángel Cristo que els han passat a Bárbara Rey i a la seva filla Sofía, cal sospitar que ha estat una venjança, un ¡ja et pots preparar!, perquè el domador va escollir l’altre dia la cadena de la competència, és a dir Tele 5 (Sálvame), per passejar les seves misèries i infortunis. Personada, primer, Bárbara al plató de DEC, el seu presentador Cantizano li va dir, en to alarmista: «¡Ahir Ángel Cristo va estar en un plató i et va tornar a atacar!», o sigui, per anarli donant a Bárbara un cop de forn, un gratinat sobre la marxa, per si de cas encara no estigués prou escalfada. Immediatament van fer passar la seva filla Sofía, i el presentador va tornar a esgrimir el morbo del seu enverinat tremendisme. Va dir: «¡Són imatges dures, molt dures, però ha arribat el moment de posar-les!», i efectivament va començar la sessió de cine. L’argument de la vídeopel·lícula, gravada en càmera domèstica humil, tenia com a protagonista Ángel Cristo, més ben dit, les patètiques restes existencials que encara queden d’aquest domador. Se’l veia en un descampat, al costat d’unes caravanes de circ, vociferant, insultant, agredint, físicament i verbalment, unes senyores i en un lamentable estat, potser etílic. Les imatges demostraven no sols la violència del moment, sinó un degradat estil de vida: groller, maldestre, cutre, patibulari, brut, prepotent… Al concloure la primera entrega, van tornar a passar a les senyores del plató perquè anessin traient el suc del que havien vist. De seguida va prendre la paraula Sofía: «Aquí teniu el meu pare. Us el presento per a tot Espanya que no el coneixia. El meu pare és aquest», i DEC va fer, efectivament, que brotés allà mateix un tipus de mala llet, tan quallada, que es podia tallar amb un ganivet. Gran sessió de cine interactiu, vòmits inclosos.
VÁZQUEZ CONTRA FRANCINO.– Segona entrevista massatge a Jorge Javier Vázquez a La noria (T-5) per haver rebut l’Ondas. I de passada, rampa de llançament per passar comptes amb els que en discrepen. Va reservar les seves paraules més dures per a Carles Francino. Va dir que s’havia negat a entregar-li el trofeu en la gala del Liceu i li va dir «covard» i «incoherent». ¡Ah! També aquí el clima es podia tallar amb ganivet.
Si vols veure el vídeo i la columna original publicada a El Periódico de Catalunya clica aquí