La columna de Ferran Monegal: ‘Pequeños saltamontes’
Dijous, 02 de Setembre de 2010, a les 09:53Fidel al seu cognom, Pablo Motos ha començat la temporada com una moto. Molt soroll, molt escapament lliure, molt fum, molta velocitat, i trajecte curt. És un sistema espectacular. Li dóna uns bons resultats. Té un públic fidel que el mira amb simpatia, amb bon rotllo, i que s’hi entreté. Moviment trepidant, so ensordidor i postura circense. O sigui, com les motos dels cavallets de les fires: vinga a donar voltes i més voltes, però sense moure’s del mateix lloc. El que executa cada nit a El hormiguero (Cuatro) no té ni un gram de malignitat. No és perjudicial, ni pervers. És una fórmula espumosa perfecta: tant és que hi convidi Busta Bustamante (abans-d’ahir), com Will Smith, la seva dona Jada i el seu fill Jaden (dijous passat). L’únic que es pretén és que facin cabrioles. La nit dels Smith, per exemple, també hi era Jackie Chan en un racó, fent cares i somrient. Com a espectador m’hauria agradat conèixer una mica Chan. Una conversa, lleugera si volen, però una conversa i no només jaimitadas. És un actor interessant. Les seves pel·lícules han transformat l’art de Bruce Lee i l’han derivat al Teatre Xinès de Manolita Chen. O sigui, ha fos el kung-fu amb la comèdia. No és cap tonteria. És el signe que marca la tele i que encomana aquest tipus de cine que es consumeix acompanyat de moltes crispetes de blat de moro i un bidó de Coca-cola: vas mirant, i vas empassant. Tot això ho va iniciar el pobre David Carradine quan era el pequeño saltamontes. És veritat que tot era una bestiesa, però no arribava al xou que ara exigeix la tele. Una conversa amb Chan, sobre aquesta qüestió, potser hauria estat lluminosa. Però no es tractava d’això, és clar. Es tractava d’anar en moto, sense mans i amb les cames al cap, que és una altra cosa. No és un retret. El programa, a Pablo, li funciona. I quan un negoci funciona, no es toca.
LA GUERRETA.- Em retreu una fidel lectora que en el meu comentari d’ahir no advertís que Belén Esteban, a qui ataca molt, és al programa Enemigos íntimos, de la mateixa cadena (T-5). Li he dit, amb dolçor i amb respecte, que és una ingènua. Aquesta és, precisament, l’estratègia que han dissenyat a Tele 5 perquè A-3 TV quedi fora. Una guerra entre dos programes, amb Belén en un d’ells, suposa una gran audiència per a tots dos. Per això Tele 5 s’ha inventat la guerra entre dos programes de la seva cadena. Es disparen entre ells, l’audiència puja, i tot queda a Tele 5. A A-3TV, ni aigua.
Si vols veure el vídeo i la columna original publicada a El Periódico de Catalunya clica aquí

