Comentaris per Respira

Comentari de Dímpel a “Ments brillants”

Dímpel — Thu, 19 Jan 2012 15:32:15 +0000

Esperem t’ajudi! De tot cor!

Comentari de josep a “Ments brillants”

josep — Wed, 18 Jan 2012 10:02:54 +0000

Tinc una filla de otze anys diagnosticada, mho miraré espectant…

Comentari de Dímpel a “Junts però separats”

Dímpel — Fri, 23 Dec 2011 09:53:01 +0000

Gràcies a tu per veure’ns i participar en el blog!

Felices fiestas!!! Y nos vemos en 2012 con más “Respira”.

Comentari de Susi Diaz a “Junts però separats”

Susi Diaz — Thu, 22 Dec 2011 22:30:46 +0000

Me encanto esta emisión y no dudo que seguro que este sistema de relaciones
son mucho mas sanas y verdaderas -sin contar lo duraderas – que las convencionales,tradicionales.

muchas gracias por difundirlo

Comentari de Equip Respira a “Meditar”

Equip Respira — Tue, 25 Oct 2011 11:20:23 +0000

Hola Elias!
Tens raó, potser alguna referència als estudis científics hagués completat molt més el nostre programa. No descartem fer una segona part.

Gràcies per les teves apreciacions!

Comentari de Elias a “Meditar”

Elias — Wed, 19 Oct 2011 09:50:55 +0000

Em va agradar molt aquest programa. La experiència d’en Jordi Colomer molt interessant, i els seus comentaris també.
Com a practicant de la meditació vaig trobar a falta alguna referencia als estudis científics que s’estant fent. http://tinyurl.com/6dmu9gf
Una forta abraçada.

Comentari de Jordi a Proper programa… “La custòdia compartida”

Jordi — Mon, 04 Jul 2011 11:20:58 +0000

Hola,
em va encantar el vostre programa d’ahir. Em va encantar per la neutralitat amb que es van exposar els temes. Em sembla que cal dir clarament que per una criatura, el millor és continuar tenint els referents del pare i la mare el més aprop possible i el màxim temps possible després de la separació. Excepte en casos excepcionals, no hi ha dubte que el millor pel nen és disposar dels dos referents, perquè el seu pare, serà el millor pare que pot tenir el nen, al igual que ho serà la seva mare. Jo fa mesos que pateixo no poder fer de pare a la meva filla, que encara no té 4 anys. El vincle sentimental amb ella és fortíssim, sempre he estat present en tots els aspectes que tenien a veure amb la seva educació i creixement personal, i en canvi ara, per saber que li diu el metge, he de demanar visita com si fos per ella i anar a preguntar-li per que ni se m’informa de quan va ni de que li diuen. Els nens, no són xecs nominatius. Si sempre es dona la custòdia compartida per defecte, tots dos progenitors tindran el mateix dret i les mateixes obligacions, però el que és millor, respectarem el dret de l’infant a relacionar-se igual amb els dos progenitors.
Em va agradar especialment el cas del noi de Badalona, que ara té la custòdia compartida del seu fill, després de anys de sacrifici. Jo encara estic al inici del seu camí, però estic segur que acabarà sent així, perquè la meva filla i jo mai hem decidit separar-nos, i no hi ha dret a que un tercer ho decideixi per nosaltres. Al final, el temps i els sentiments dels nens, acaben deixant les coses a lloc, ells no són tontos.

Comentari de Sol Solet a “Anorèxia”

Sol Solet — Sat, 05 Mar 2011 13:40:24 +0000

Coincido con Bug en algunas cosas.
Recién veo el programa a través de la web porque por motivos de salud (padezco un TCA más trastorno de Ansiedad) no he podido verlo cuando lo emitieron.
Estoy en tratamiento en el centro ABB de Barcelona. Mi 1º consulta la hice en ITA. No dudo de sus buenos profesionales y excelentes resultados, sólo que es un centro al que sólo pueden ir personas con un alto poder adquisitivo, ya un mes de ingreso tiene un coste que supera los 4 mil euros mensuales. A pesar de eso, es el único centro privado que tiene capacidad de ingreso en toda Catalunya.
Por otra parte, la SS, es lo mismo de siempre, por mucha urgencia que tenga tu caso, si no pesas 33 kg como para que te ingresen YA de urgencia, tendrás que esperar 6, 8 o quizá 12 meses para tener una cita, porque el sistema está colapsado.
El ABB tiene Hospital de día, terapias grupales e individuales para personas de todas las edades y es bastante más accesible que ITA y ya llevo un año de tratamiento.
Es duro. Durísimo, en un centro, en otro, en cualquier lado, la cuestión es la recuperación y es, no sólo difícil sino también dolorosa en el más amplio sentido de la palabra.
Me gustaría otro “(respira)” que trate de los TCA en general, que le dedique una hora, que tenga más testimonios, de enfermas/os (para que la gente sepa que ésto no es un capricho, porque a día de hoy, muchos lo ven así) y sobre todo de profesionales, tanto del ámbito privado (y no sólo de centros especializados) como del ámbito público.
Gracias por hacer tan excelente programa.
Mis felicitaciones.

Comentari de Dímpel Soto a “Fora de casa”

Dímpel Soto — Wed, 02 Mar 2011 17:14:32 +0000

Per aquells que us interessi el tema…

Xavier Artigas, sociòleg, ha estat -i està- enregistrant amb la seva càmera el procés de demolició de les cases de la Colònia Castells.

[NO-RES] és un projecte en curs: algun dia serà una pel·lícula documental. Aquestes imatges ja s’estan exhibint a les presentacions que l’equip fa en el marc d’allò que anomenem el “Work in Progress”.

L’equip preveu la presentació de l’obra finalitzada a la tardor de 2011.
Per més informació: http://no-res.cc/

Comentari de montse a “Prostitutes per elecció”

montse — Mon, 28 Feb 2011 10:49:50 +0000

Begoña Odriozola, habló de las mujeres que ejercen la prostitución diciendo que la mayoría son inmigrantes y vienen de los países más pobres por lo que son esclavas…entonces, siguiendo la misma linea argumental todos los inmigrantes, que buscan progresar porque en sus países no tienen las mismas oportunidades que otros, y están trabajando por salarios a todas luces insuficientes para manteener una familia como el servicio doméstico, atención a personas mayores, hostelería etc…también lo serían ¿? asimismo, la entrevista se realizó en uno de los hoteles más lujosos de Barcelona…