Catalunya, València i les Balears sempre han patit les conseqüències de riuades i inundacions, sobretot a la tardor. Concretament València, els últims sis segles, ha patit 59 riuades importants. La de l’octubre del 1957 va ser la més greu del segle XX. El balanç va ser de 81 morts, 52 a la capital i 29 a la resta de la província. Es van treure de la ciutat 1.131.000 tones de fang.

El dissabte 12 d’octubre d’aquell any ja plovia intensament a tota la província, i es van comptabilitzar prop de 300 litres en algunes localitats de l’interior. Els rius Túria i Magre anaven molt crescuts. Dies abans, el cabal del Túria portava un fil d’aigua, al qual s’incorporaven desaigües que llançaven aigües pestilents. A les 21.30 hores es va donar avís d’una crescuda molt important i a les 23.00 es va alertar la ciutat de València, on curiosament no plovia.

Cap a mitjanit, centenars de troncs arrossegats per l’aigua van taponar els ponts i la capital va començar a inundar-se. Al matí, la ciutat estava incomunicada, amb les carreteres tallades, sense ferrocarril i amb una única línia telefònica que connectava amb Castelló, des d’on van poder donar la notícia a Madrid. No hi havia ni llum ni aigua potable. Però el pitjor encara no havia arribat.
A primera hora de la tarda es va avisar d’una nova crescuda, molt més gran que la primera. Llavors va començar a descarregar una tromba d’aigua sobre la capital. Va arribar l’avinguda i van cedir els ponts i els fonaments que havien aguantat l’embat de la primera riuada. Només a partir de les 19 hores l’aigua va començar a baixar de nivell.

Alfred Rodríguez Picó

Aquesta entrada es va publicar Dimecres, 17 de Octubre de 2007, a les 09:38 i està arxivada a Meteomania - El Periódico de Catalunya. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix está tancada la possibilitat de posar comentaris i fer pings.