És el 14 de juny de 1892. Badalona es desperta amb un cel tapat que amenaça pluja i amb una notable sensació de xafogor. Els pescadors miren el cel i el mar i hi veuen símptomes de tempesta. Una borrasca bastant activa està aparcada sobre Portugal des de fa prop de tres dies, i envia a la costa catalana vents humits del sud-est. El dia transcorre amb molts núvols i algun xàfec.

 
L’endemà, 15 de juny, el cel està molt més amenaçador. Els vents han girat a llevant i descarreguen xàfecs intermitentment. Les temperatures són lleugerament més baixes. La borrasca durant la nit anterior ha adquirit moviment i ha travessat Espanya i s’ha situat sobre el delta de l’Ebre. Lentament, la pertorbació s’endinsa al Mediterrani, provocant un gir dels vents cap al nord, bastant més freds. L’arribada de la massa d’aire fred amb el mar càlid forma enormes cumulonimbes o nú- vols de tempesta.

Una d’aquestes tempestes se situa a sobre de Badalona i, a les 15.30 hores, a la base de la tempesta s’hi forma un embut que es converteix de manera immediata en un tornado amb un diàmetre d’entre 30 a 60 metres. En tres minuts arrasa part de la població, arrencant xemeneies, arbres, aixecant teulades i rebentant finestres. El balanç és de tres persones mortes i desenes de ferides.

 
Els tornados al Maresme no són un fenomen insòlit i poden afectar la línia de la costa. Un dels més recents va afectar la zona litoral del Masnou el 20 de novembre del 2002, i va provocar desperfectes en hivernacles i mobiliari urbà.

Alfred Rodríguez Picó

Aquesta entrada es va publicar Dijous, 12 de Juliol de 2007, a les 10:37 i està arxivada a Meteomania - El Periódico de Catalunya. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix está tancada la possibilitat de posar comentaris i fer pings.