El tsunami del sud-oest d’Anglaterra i sud de Gal.les del 20 de gener de 1607 va provocar vivències molt diverses: a la petita localitat de Brean, John Good va perdre la seva dona, els seus cinc fills i nou servents quan va arribar l’onada, però ell es va salvar pujant al sostre de palla que el va transportar més d’1,5 quilòmetres cap a l’interior. Un home i una dona van veure el mur d’aigua que s’aproximava i van tenir temps d’enfilar-se a dalt d’un arbre, on van esperar que la marea retrocedís i així van poder salvar-se. També es va saber d’un bressol amb un nadó i un gat, que van ser arrossegats pel corrent i van arribar fins a la riba sans i estalvis.

Segons els científics Simon Haslett i Ted Bryant, estudiosos del fenomen, es va produir un sisme al sud d’Irlanda. De fet, el 1980 i en aquesta mateixa zona es va registrar un moviment sísmic de 4,5° en l’escala Richter, sense conseqüències apreciables, però tot sembla indicar que es tracta d’una zona de plaques inestables que poden provocar el desplaçament vertical del llit marí, tal com va passar el 1607. Simon i Ted han observat la deposició de capes de sorra en àmplies àrees de l’interior, així com una erosió exagerada a les roques de la costa, causada per la velocitat que va adquirir el tsunami, pròxima als 60 km/h. Es calcula que 520 quilòmetres quadrats de terra van quedar submergits i pot ser que morissin unes 2.000 persones. La BBC va emetre fa poc un programa especial dedicat al fenomen qualificat d’”onada assassina”.

Alfred Rodríguez Picó

Aquesta entrada es va publicar Dimarts, 23 de Desembre de 2008, a les 15:57 i està arxivada a Meteomania - El Periódico de Catalunya. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix está tancada la possibilitat de posar comentaris i fer pings.