Per les festes de Nadal ha de nevar. Almenys això és el que percebem quan veiem pel.lícules que tenen lloc per aquestes dates. Si no hi ha neu natural, es fabrica artificialment, però hem de relacionar Nadal amb neu. I el principal causant d’aquesta íntima relació és Charles Dickens (1812-1870) gràcies a la seva obra A Christmas Carol, traduïda amb el títol d’El conte de Nadal o també Cançó de Nadal i que explica la història d’Ebenezer Scrooge, un home esquerp i garrepa. De fet, l’obra és un atac a l’època victoriana, ja que Dickens s’oposava fermament a l’esclavitud que imperava a Anglaterra i a les dures feines que exercien molts nens.

Els hiverns de la primera meitat del segle XIX a Londres van ser especialment freds, ja que s’hi van registrar les temperatures més baixes des de finals del segle XVII. Diuen les cròniques que el 1814, el Tàmesi es va congelar i, a l’altura del pont Blackfriars, el gel aguantava el pes d’un elefant. El petit Dickens va viure sis importants nevades durant el dia de Nadal dels seus primers nou anys de vida. El 1843, i pocs dies abans de les festes nadalenques, estava passejant per Londres. Tenia febre, estava de mal humor i buscava inspiració per a un nou conte- Així va néixer A Christmas Carol. Aquell any no va nevar a la capital londinenca, però va descriure la ciutat coberta d’una gruixuda capa de neu, amb milers de ciutadans retirant-la de les teulades i els nens esperant-la per poder-hi jugar. El conte va fer la volta al món i va tenir tant d’èxit que des d’aleshores i per sempre, el Nadal ha de ser blanc.

Alfred Rodríguez Picó