La setmana passada vaig estar uns dies per diverses zones d’Astúries i, una vegada més, vaig poder comprovar l’enorme diferència existent entre el clima mediterrani i l’Atlàntic o, per ser més precisos, del litoral Cantàbric central. Mentre que a Catalunya l’estiu va arribar amb contundència, amb les platges plenes de banyistes àvids de sol, al litoral asturià es va mantenir durant dies i dies seguits un cel gris, carregat de núvols baixos que anaven deixant anar a intervals un dens orbayo o plugim que sembla que no mulla, però que en pocs minuts et deixa ben xop. A la zona oriental d’Astúries, apareix gairebé enganxada a la costa una serralada que arriba als 1.300 metres: el Cuera, teló de fons de la localitat de Llanes. Aquesta cadena muntanyosa dóna empenta a les masses d’aire marítim i forma de manera gairebé contínua capes de núvols baixos que provoquen una baixa insolació. De fet, de tot el litoral cantàbric, l’asturià és el que menys hores de sol té, encara que no el més plujós.

A la imatge adjunta, captada dimecres passat, veiem la desèrtica platja de Pendueles, a l’est de Llanes, amb l’illot de Los Picones unit a la platja per un característic tómbol. En el moment de fer la fotografia, l’orbayo era espès difuminant el paisatge i confonent-se horitzó i mar. El cel estava cobert per una capa d’estrats situada a poc més de 100 metres d’altura. Aquell dia, Barcelona va registrar una temperatura màxima que va vorejar els 30°, amb 12 hores i mitja d’insolació. A Pendueles, la màxima va ser de 20° i no hi va haver ni un minut d’insolació.

Alfred Rodríguez Picó