El diumenge 28 d’abril del 2002 un tornado F4 (la màxima potència és F5) va travessar la localitat de La Plata a l’estat de Maryland (EUA). Cinc dies després el satèl.lit espacial de la NASA Terra captava la imatge de destrucció traçada pel tornado amb una resolució increïble, en què es podia estudiar no tan sols la trajectòria del tornado, sinó fins i tot la seva evolució amb molta precisió. El 1997, la NASA va disposar d’un satèl.lit amb sofisticats sensors de raigs per detectar la distribució de raigs núvol-núvol, dintre del núvol i núvol-terra, però l’agost del 2002 es va llançar l’ALTUS II, un vehicle aeri sense tripulació, capaç de volar a grans altures per molt de temps i a baixa velocitat, uns 113 km/h. La seva missió era observar la formació i evolució de les tempestes a Florida. L’estudi de les tempestes mitjançant l’ALTUS II i els cada vegada més sofisticats radars instal.lats a terra estan ajudant a poder conèixer més bé aquests fenòmens i, per tant, la seva prevenció.

El llançament del satèl.lit TRMM (Missió per al Mesurament de Pluges Tropicals) ha suposat un gran avanç per a l’estudi de les tempestes a tot el planeta. Un exhaustiu treball publicat l’agost del 2006 ha presentat grans sorpreses: les tempestes més fortes del planeta no són, com es pensava, les que afecten l’interior dels Estats Units, sinó les que es formen a l’est dels Andes a l’Argentina. Curiosament, a les regions semiàrides com el sud del Sàhara o el nord d’Austràlia s’hi poden formar tempestes més fortes que a zones molt plujoses com ara l’Amazones o el subcontinent indi.

Alfred Rodríguez Picó