Aquesta setmana, una bossa d’aire fred en altura s’ha despenjat des del centre dels Estats Units i s’ha instal.lat entre Texas i el nord de Mèxic. Les altes temperatures en superfície han estat el condicionant per a la formació de potents tempestes, que han originat tornados en zones on no són gaire habituals.

Als EUA, els tornados es presenten entre el març i el setembre, i hi ha zones afectades cada any per diversos d’aquests fenòmens. Els seus habitants coneixen molt bé com han d’actuar davant aquests fenòmens severs. Moltes localitats disposen de dos tipus de sirenes per avisar la població: una, que anuncia la possible formació de tornados, i una altra, que avisa de l’aproximació del fenomen.

Els ciutadans coneixen els símptomes que els poden desencadenar, com un to extraordinàriament fosc del cel, amb tonalitats verdes, la caiguda de calamarses de grans dimensions. Si és de nit, l’arribada imminent d’un tornado ve acompanyada d’un soroll similar al pas d’un tren de mercaderies. La majoria de les morts es produeixen per impactes d’objectes llançats pel vent. S’han de seguir algunes normes bàsiques, com situar-se lluny de les finestres, ja que els vidres poden explotar i causar ferides greus. El millor lloc és el soterrani.

A camp obert, no s’ha de situar mai a prop d’arbres. És millor llançar-se a terra, si es pot, en una rasa. Si es va en cotxe, abandonar-lo i mai resguardar-s’hi a sota. El pitjor tornado de la història es va registrar el 18 de març de 1925: en va ser un de força 5, el més potent, i va provocar 695 morts en tres estats.

Alfred Rodríguez Picó

Obrim aquesta entrada per anar fent un seguiment de la situació arreu de Catalunya, que a partir d’avui pot donar lloc a precipitacions i fenòmens interessants.

A les 9:30 del matí a Plaça Molina de Barcelona, temperatura 19,4º i cel tapat majoritàriament d’altocúmuls. Primeres pluges per l’interior i comarques de Girona

Alfred

Fa uns mesos, uns científics nord-americans van descobrir que la contaminació generada per l’Ã?ndia i, sobretot, la Xina està alterant la formació de tempestes al Pacífic. Són especialment les partícules de sulfat i sutge procedents de la combustió del carbó que, a l’arribar al Pacífic, es troben amb sistemes de tempestes. Des del 1984 fins a l’any passat s’han estudiat els núvols convectius que acaben sent tempestes i s’ha apreciat un augment de la durada i la intensitat d’aquests quan la massa de partícules contaminants els afecta. El problema no és només que aquestes tempestes poden ser més violentes, sinó que arran d’aquest fet, s’altera també tota la circulació atmosfèrica del nostre planeta.ç

El Govern xinès vol fer tot el possible perquè en la inauguració dels Jocs Olímpics, el 8 d’agost, i en la clausura, el 24 d’agost, no es registri cap tempesta sobre la capital del país. ¿Com ho aconseguirà? Enviant coets i avions que inseminaran amb iodur de plata els núvols que s’aproximin, i que provocaran pluja artificial abans que arribin a la ciutat. El problema és, precisament, que el juliol i l’agost són els mesos més plujosos a Pequín. Al juliol hi solen caure 243 litres per metre quadrat, repartits en 13 dies, i a l’agost s’hi registren gairebé 150 litres de precipitació, gairebé sempre de tipus tempestuós i ocasionalment amb calamarsa, repartits en uns 11 dies. La primera quinzena és més plujosa que la segona. El sistema que es vol utilitzar és una altra forma de desequilibrar l’atmosfera. Una mostra més de la prepotència de l’home davant de la naturalesa.

Alfred Rodríguez Picó

Aquests últims dies hem tingut en moltes zones del litoral català una boira especialment densa, però de poc gruix. Són les boires d’advecció.

La seva formació no té res a veure amb les boires de l’interior de Catalunya. Són corrents d’aire relativament càlid i humit que es desplacen sobre un mar fred. Aquesta massa d’aire es refreda per la part inferior, la més pròxima al mar, de manera que augmenta la seva humitat fins que s’arriba a condensar en forma de boira. Però aquesta boira no pot progressar gaire cap a l’interior, ja que una vegada en contacte amb la terra, la temperatura torna a augmentar i es desfà.

Aquests últims dies es veia des de Collserola un mar de núvols, des de les costes del Maresme fins a l’aeroport, passant per la part baixa de la ciutat de Barcelona. En alguns moments, com que la boira tenia un gruix d’unes escasses desenes de metres, sobresortien la part superior dels edificis més elevats de la façana litoral. Un exemple de l’escàs avanç de la capa humida cap a l’interior el demostren aquestes dades de diumenge passat, a les 18.00 hores: a la Barceloneta, la temperatura era de 16° i la humitat del 98%; a la plaça de Molina, la temperatura era de 22° i la humitat, del 31%.

Encara que el fenomen es pot observar en qualsevol època de l’any, normalment es produeix entre el març i el juny, quan l’aigua del mar està fresca. Aquests dies tenim una situació meteorològica molt tranquil.la, gairebé sense vent i sense inestabilitat, la mateixa que impedeix navegar per falta de vent als regatistes de la Copa Amèrica a València.

Alfred Rodríguez Picó

Fotografia cedida per en Jordi Ã?lvarez de la platja de la Barceloneta.

Com podeu veure, la cosa va millorant, tot i que encara falta una mica perquè estiguem tranquils…

Us adjuntem les dades de Barcelona dels primers 15 dies d’abril.

Abril és un mes en què les masses d’aire es desplacen amb gran rapidesa i es poden succeir els primers períodes càlids de la primavera amb d’altres de fred intens, ja que encara hi ha molt aire fred emmagatzemat al nord d’Europa i, si aquest viatja cap al sud, es poden registrar temperatures hivernals i nevades en cotes baixes.

L’abril de 1958 va passar una cosa extraordinària. A partir del dia 6 es va iniciar una invasió d’aire fred d’origen polar que va persistir fins al dia 10 amb gelades que van fer malbé molts cultius. El dia 11 una bossa d’aire extremadament freda, centrada sobre Alemanya, va anar viatjant cap al sud. L’endemà ja es trobava sobre França i el 13 es va instal.lar entre el Cantàbric, Galícia i el nord de Portugal. Els vents glaçadors del nord van provocar nevades a Santander i Sant Sebastià. Al mont Igeldo s’hi van registrar -0,4° i a Sevilla, l’endemà, una mínima d’1°.

L’insòlit va ser el gir del vent a llevant entre Catalunya i Màlaga, que va barrejar l’aire humit amb la massa freda. El resultat van ser insòlites nevades de 50 a 80 centímetres en totes les muntanyes de la costa mediterrània espanyola a partir dels 500 metres d’altura. També va nevar a Girona. Va ser la nevada tardana més important del segle XX. A la imatge podem veure la ciutat d’Alcoi, el 13 d’abril, afectada per la nevada. Aquella primavera va ser excepcional per la combinació ràpida de masses d’aire de temperatura diferent. Entre els dies 5 i 10 de maig, una bombolla d’aire del nord de l’Àfrica va provocar temperatures superiors als 35° en zones on tres setmanes abans estaven sota zero.

Alfred Rodríguez Picó

Aquests dies se celebra la Copa Amèrica a València. Les condicions meteorològiques són fonamentals. Vents superiors als 20 nusos (36 quilòmetres per hora) poden provocar desperfectes als velers. El Desafío Español ha invertit un milió d’euros per fer les seves pròpies previsions meteorològiques a curt termini mitjançant la utilització del superordinador instal.lat a la Universitat Politècnica de Catalunya, un dels més potents del món. Els participants s’estan trobant aquests dies amb poques brises, ja que les borrasques es troben entre el nord d’Àfrica i les Balears, de manera que dominen els vents de llevant o nord-est.

No sempre és així. La famosa regata Sydney Hobart se celebra des del 1945. Els velers han d’efectuar un recorregut des de Sydney, seguint la costa sud australiana, fins a Hobart, capital de Tasmània. El pas de l’estret de Bass és perillosíssim per la presència de grans temporals i vents salvatges. El 1998, els meteoròlegs van pronosticar la formació d’una borrasca a prop de les costes del sud d’Austràlia, però en qüestió de ben poques hores, la borrasca es va transformar en un terrible monstre amb vents que arribaven als 90 nusos (162 quilòmetres per hora) i onades de 15 a 20 metres. El resultat va ser terrorífic: sis navegants morts i multitud de naufragis.

També la Volvo Ocean Race, regata que realitza la volta al món en set mesos, ha de travessar zones conflictives, com l’estret de Magallanes. En la passada edició, però, la tragèdia va estar en un altre punt: un temporal enmig de l’Atlàntic es va emportar la vida d’un tripulant.

Alfred Rodríguez Picó

Hem creat una nova categoria en aquest blog a petició de molts de vosaltres. Es diu “Lluitem contra el canvi climàtic”. En ella volem afegir tots els petits o grans canvis que feu vosaltres durant el vostre dia a dia per lluitar contra el canvi climàtic.

Les vostres propostes ens les heu d’enviar per mail a: eltempsdelpico@barcelonatv.cat

Anirem afegint al blog totes les que rebem.

Gràcies per l’interès i ja sabeu a enviar propostes!!!

EL TEMPS DEL PICÓ

En Jordi Esteve Ràfols ens ha enviat aquesta fotografia d’un llamp que va caure en un arbre centenari, segons ens diu ell mateix, a Vilobí del Penedès (Alt Penedès). Ens comenta que va passar durant la tempesta del dia 4 d’abril tot i no ser una tempesta amb gaire d’aparell elèctric. També ens comenta que la pluja que queia no va poder apagar el foc i van haver de venir els bombers.