Tuset Street
Per començar juliol una pel·lĂcula que no podia faltar al nostre programa: âTuset Streetâ, pot ser lâĂșnica que porta per tĂtol el nom dâun carrer de Barcelona. La va començar a dirigir Jordi Grau el 1968, perĂČ per divergĂšncies amb Sara Montiel, protagonista del film, la va acabar i signar Luis Marquina, director mĂ©s acord amb les exigĂšncies de lâestrella.
El petit carrer de Tuset, que enllaça la travessera de GrĂ cia amb la Diagonal, es va convertir a mitjans dels anys seixanta en el centre dâoci de la ciutat.
El carrer de Tuset pretenia ser una rĂšplica del Carnaby Street londinenc, en el qual podĂem trobar de tot: botigues, discoteques, restaurants, bars; fins i tot un cinema, lâArcadia, situat a les galeries de mateix nom. A la botiga de roba Renoma, es trobaven les Ășltimes tendĂšncies de la moda europea.
En el nĂșmero 1 es va inaugurar la perruqueria Iranzo, un dels pocs locals que encara continuen funcionant.
Al Runner Club hi anaven els mĂ©s joves a ballar els Ășltims ritmes dâimportaciĂł.
En el nĂșmero 27, a la cantonada amb la travessera de GrĂ cia, es trobava Reno, el millor restaurant âi un dels mĂ©s cars- de la ciutat.
Al costat del bar Anahuac, que tambĂ© ha resistit el pas del temps, hi havia La cova del Drac, un local mĂtic en el qual van començar la seva carrera molts cantants catalans. A les tardes es convertia en discoteca per a joves.
Sara Montiel tenia 40 anys quan va protagonitzar âTuset Streetâ. DesprĂ©s va interpretar tres pel·lĂcules mĂ©s i el 1974 va abandonar definitivament el cinema.
A la pel·lĂcula Ă©s Violeta Riscal, una vedet del Molino, que una nit ballant al Bocaccio coneix un âpijoâ de Tuset de qui sâenamora. La idea de mesclar lâambient de Tuset amb el del Paral·lel era molt bona, no en va entre els guionistes trobem Rafael Azcona, perĂČ Sara Montiel, que era la productora, va imposar els seus criteris. Malgrat tot la pel·lĂcula reflecteix lâambient que es vivia a la Barcelona del 1968.
El pub Tuset era el punt de reuniĂł de la âgauche divineâ, terme inventat per lâescriptor Joan de Sagarra. Entre els clients habituals trobem les models Teresa Gimpera i Romy; lâactriu Emma Cohen o el realitzador Jacint Esteva, un dels fundadors de la Escola de Cine de Barcelona. La terrassa quedava coberta durant lâĂšpoca de fred.
La part de dins estava decorada com un pub anglĂšs, on no faltaven els pĂČsters de Brando i els Stones, ni el de la senyal de la pau amb lâeslĂČgan: âFes lâamor i no la guerraâ. Actualment el pub Tuset Ă©s un centre dâestĂštica.
La discoteca Bocaccio, del carrer de Muntaner, va ser durant molts anys el centre neurĂ lgic de la âgauche divineâ, i el lloc a on la gent anava quan tancaven els bars de Tuset. Oriol RegĂĄs lâhavia inaugurat el 1967, un any abans de la filmaciĂł de la pel·lĂcula. Precisament acaba de publicar les seves memĂČries titulades âLos años divinosâ, llibre molt recomanat per aquells que vulguin saber mĂ©s coses sobre aquella Ăšpoca.
Del carrer de Tuset baixarem a lâentranyable Molino. Entre els espectadors veurem un jove Alfredo Landa i en la llotja al realitzador Luis GarcĂa Berlanga, posant una mica dâordre.
Els fans de Sara que no pateixin, perquĂš canta diverses cançons amb coreografies demencials, com la versiĂł pop de âFrenesĂâ.
âTuset Streetâ es va estrenar al cinema Novedades del carrer de Casp, i no va tenir gaire Ăšxit. Una pel·lĂcula dâambient pop amb Sara Montiel dâestrella no era una cosa fĂ cil de fer. Amb el pas del temps sâha convertit en una raresa que sâha de veure amb sentit de lâhumor. Algunes seqĂŒĂšncies, com la de Sara en negligĂ© traient-se la perruca i les pestanyes postisses, sĂłn antolĂČgiques.