Quan només falten uns dies per començar l’estiu veurem ‘Noche de verano’, dirigida per Jordi Grau el 1962. Una peça de museu, molt difícil de trobar.
Va ser el primer llargmetartge de Jordi Grau, que no amaga les influències del cinema italià de l’època, sobretot d’Antonioni i Fellini. A part dels seus mèrits cinematogràfics, l’autèntic valor del film és el documental, ja que la majoria de seqüències estan filmades en escenaris naturals. La nit a què fa referència el títol és la de Sant Joan, una nit màgica que Barcelona no ha deixat mai de celebrar.
Les fogueres abundaven en les cruïlles dels carrers. Les muntaven els veïns amb trastos vells. Els nens eren els que més gaudien de la nit de foc.
Era molt típic anar a passar la revetlla, amb coca i cava, a la plaça de La Monumental o a Les Arenes, a veure una “charlotada”. La Banda El Empastre, amb els “enanitos toreros”, era molt popular.
Farem un recorregut per la Barcelona del 1962, l’any que va morir Marilyn. També va ser l’any de la gran nevada i de dos debuts importants: Kubala com entrenador del Barça i Montserrat Caballé al Gran Teatre del Liceu. Pels carrers circulaven Vespes, Sis-cents i Dauphins. La gent començava a respirar, després de la dura i llarga postguerra.
Els protagonistes de ‘Noche de verano’ són Francisco Rabal, que ja era un actor consagrat, amb més de 40 pel·lícules interpretades; i Maria Cuadra, filla del torero Antoñete, una actriu molt desaprofitada pel cinema que es va retirar al començament dels anys setanta. Per la part italiana, perquè es tracta d’una coproducció, trobem Gian Maria Volonté i Umberto Orsini. Els personatges del film són gent adinerada, que van a prendre copes a Ciutat Diagonal o a cocteleries de luxe, però que de tant en tant visiten els locals de les parts baixes de la ciutat per viure emocions més fortes; com la mítica Bodega Bohemia del carrer de Lancaster, en ple barri Xino, un local entranyable i decadent, amb un petit escenari i un piano, on actuaven artistes ja grans, com Mary Alda o el gran Gilbert; o les atraccions Apolo, del Paral·lel, una autèntica joia amb laberint, casa encantada, túnel de l’amor, i el drac, una muntanya russa interior i a les fosques, la qual cosa ho feia doblement angoixant. Algunes de les atraccions de l’Apolo es troben al bar La Fira, del carrer de Provença.
La Paloma, històrica sala de ball del carrer del Tigre, declarada patrimoni de la ciutat. A la seva pista han ballat diverses generacions de barcelonins. Malauradament en el mes de desembre de 2006 l’Ajuntament va ordenar el seu tancament, per excés de soroll.
A principi dels anys seixanta triomfava un nou ball: el twist.
A més de les localitzacions senyalades, en veurem moltes més. Com la Rambla, Montjuïc, la Diagonal o el port. El final va ser rodat a la Costa Brava, concretament a Begur, localitat on figura que té la torre  el personatge interpretat per Francisco Rabal.
‘Noche de verano’ es va estrenar al cinema Fantasio, del passeig de Gràcia.

Aquesta entrada es va publicar Divendres, 18 de Juny de 2010, a les 12:48 i està arxivada a Barcelona...i acció. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari.