Avui a ‘Barcelona… i acció’ un clàssic del cinema policíac espanyol: ‘El cerco’, dirigida el 1955 per Miquel Iglesias. Una de les pel·lícules més reconegudes de l’anomena’t cinema criminal barceloní, que es va realitzar durant la dècada dels anys cinquanta i principis dels seixanta, i que ens ha deixat títols com ‘Hay un camino a la derecha’, ‘A tiro limpio’ o ‘Los atracadores’. El barri Xino, el Paral·lel, el Port o la Zona Franca eren localitzacions ideals per a aquests tipus de films, que d’alguna manera volien emular les pel·lícules americanes de gàngsters.
‘El cerco’ continuava el camí obert per ‘Apartado de correos 1001’, que Rovira-Beleta havia filmat cinc anys abans, moment en què va descobrir que Barcelona era un plató natural de múltiples possibilitats. A més de la intriga criminal aquestes pel·lícules són documents únics per veure com era la Barcelona d’aleshores. Pels carrers encara circulaven carros, alguns cotxes i molts tramvies, que anunciaven productes de l’època.
També hi havien uns divertits autobusos de dos pisos, com els de Londres, i uns taxis enormes amb capacitat per a sis persones.
El carrer de Pelai era els dels grans magatzems, com El Siglo o El Águila. Ocupant l’espai trobem actualment botigues de roba.
‘El cerco’ és la història de l’atracament a les oficines d’una fàbrica de la zona portuària i de la posterior investigació policial per detenir-ne els culpables. Amb un guió de Joan Bosch, una de les figures principals del cinema policíac català, Miquel Iglesias va realitzar la seva millor pel·lícula. La planificació, els decorats, una acurada fotografia plena d’ombres, situen el film per sobre de les produccions de l’època. Conrado, el protagonista, està interpretat per José Guardiola, que no es ni el cantant ni l’entrenador del Barça. És un actor de doblatge que també va fer moltes pel·lícules, quasi sempre de dolent. Seva és la veu de Humphrey Bogart a ‘Casablanca’.
Durant la llarga postguerra el Paral·lel era el barri més bulliciós de la ciutat. Estava ple de teatres i de bars amb terrassa. L’especialitat de la coneguda Bodega Apolo eren els entrepans de calamars. Les motos Vespa i els cotxes Seat  s’havien apoderat de l’avinguda que comunica la plaça d’Espanya amb el Port. També hi havien atraccions a l’aire lliure per als més petits.
Una de les distraccions preferides pels joves era jugar al futbolí. A més de les grans sales de jocs, la majoria de bars en tenien un. El teatre Arnau ja s’havia transformat en cine. Es podia escollir: o anar a la platea i mirar la pel·lícula, o pujar a l’amfiteatre per fer… altres coses. Les parelles de nuvis passejaven entre un munt de gent i de bars.
‘El cerco’ es va estrenar al cinema Alcazar de la Rambla de Catalunya.
No està editada en vídeo ni en DVD, i difícilment es veurà programada en una altra cadena, per la qual cosa es una ocasió per recuperar-la.

Aquesta entrada es va publicar Divendres, 07 de Maig de 2010, a les 11:20 i està arxivada a General. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari.