Avui viatjarem al 1958, any de producció d’‘Un vaso de whisky’, tercera pel·lícula en la filmografia de Julio Coll, cineasta nascut a Camprodon amb una carrera digna de ser revisada. És una pel·lícula difícil de trobar, perquè no està editada en vídeo ni DVD, per la qual cosa el passi d’avui és una ocasió per veure-la.
A finals dels cinquanta Barcelona estava tenyida de gris, els carrers estaven plens de capellans, monges i militars. Encara no existien les discoteques, l’única escapatòria eren el cinema, els cabarets i… la Rambla.
El cine era la vàlvula d’escapament per sortir de la mediocritat ambiental. A finals dels anys cinquanta Barcelona comptava amb 33 sales d’estrena i 67 de programa doble. El 1958 en el Coliseum es projectava ‘Un rei a Nova York’, dirigida i interpretada per Charles Chaplin, al Fantasio ‘Rififí’, títol clau del cinema de robatoris, i al Tivoli ‘La violetera’, un gran èxit de Sara Montiel. De tant en tant ens visitaven figures internacionals, com Renato Carosone, el cantant italià de moda, que va actuar durant tres dies al Cinema Astoria, al carrer de París.
La part baixa de la Rambla era un oasi per als noctàmbuls més agosarats, que no tenien por de barrejar-se amb gent de tot tipus i condició.  
Per ballar, alternar i prendre un whisky s’havia d’anar a un cabaret. N’hi havia molts a Barcelona, com l’Emporium, el Rio o el Bolero.
Arturo Fernández, que tenia 27 anys, interpreta el seductor barrut i trinxeraire del film, un dels millors papers de la seva carrera. La seva redempció serà una jove, propietària d’un hotelet a la costa, paper interpretat per l’actriu italiana Rossana Podesta. L’hotelet no és un altre que l’hostal Ampuries, local emblemàtic que encara existeix a la platja d’Empúries. Carlos Larrañaga és l’amic del protagonista, un estudiant de medicina que es deixa arrossegar cap a la mala vida. Moltes de les pel·lícules d’aquella època que tractaven temes considerats forts, anaven acompanyades al començament d’un text moralitzant que repudiava la forma d’actuar dels personatges. Ho dic perquè no s’espantin amb les lletres que surten al començament.
El 1958 es van inaugurar les grans reformes del Parc Zoològic. Es van substituir les gàbies per espais que imitaven l’hàbitat natural dels animals. Es deia que era un dels millors d’Europa. La inauguració va ser presidida per l’alcalde: el Sr. José M. de Porcioles.
El tema musical de la pel·lícula, del mestre Solá, que el sentirem xiulat al principi, es va fer molt popular a l’època. ‘Un vaso de whisky’ es va estrenar al cinema Windsor Palace de la Diagonal el març de 1959.

Aquesta entrada es va publicar Divendres, 16 de Abril de 2010, a les 13:59 i està arxivada a General. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari.