Paolo Sorrentino, una de les figures del cinema italià actual, fa una espectacular dissecció d’un dels polítics més inquietants del segle xx, Giulio Andreotti. Toni Servillo es posa en la pell de l’enigmàtic polític italià.

La pel·lícula ens apropa a una de les figures més controvertides de la política italiana, el que va ser cap de govern en set ocasions, Giulio Andreotti. Narra les presumptes relacions d’Andreotti amb la màfia siciliana, delictes pels quals va ser processat en els anys 90 i absolt per falta de proves.
Estem davant d’una perfecta mostra de cinema polític. La vida d’un senador vitalici, amb aires de ‘capo’ de la cosa nostra, que es rodeja de súbdits, personatges, tots ells, presentats amb rètols i àlies, com una perfecta família criminal. Un continu suspens s’apodera de l’espectador, incrementat per un neguitós muntatge i un temps dramàtic perfectament estructurat. I com no, un gran personatge necessita d’un gran actor, i Toni Servillo borda el seu paper. Un treball difícil, un home que es presta gratament a la caricatura, i gràcies al bon treball de l’actor, el resultat és tot el contrari. Aquesta pel·lícula, juntament amb Gomorra, ens mostra el bon estat de salut del nou i emergent cinema italià.

Aquesta entrada es va publicar Dilluns, 15 de Desembre de 2008, a les 16:54 i està arxivada a La Cartellera. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari.