Nora Jones debuta en el cinema amb el primer llargmetratge de Wong Kar-Wai rodat en anglès. Una pel·lícula que va obrir el Festival de Canes i que va deixar un bon gust de boca entre la crítica.

Una jove comença un viatge espiritual a través d’Amèrica per intentar la recerca de l’amor verdader. En el camí, emmarcada entre el màgic paisatge urbà de Nova York i les espectaculars vistes de la llegendària Ruta 66, la jove es trobarà amb una sèrie d’enigmàtics personatges que la intentaran ajudar en la seva recerca.
Estem davant d’una magnífica pel·lícula. La mirada d’un director que creu per sobre de tot que el cor dels éssers humans està fet per estimar, sense cinisme, tot i la natura miserable que ens acostuma a acompanyar. Aquesta pel·lícula es més esperançadora que les anteriors. Estima els seus personatges com pocs directors ho saben fer, els compren, els dóna allò que necessiten, i el més important, fa que l’espectador senti el mateix per ells. Ha escollit un repartiment espectacular, on tots han donat el millor de si mateixos, i és d’admirar l’espectacular debut de Norah Jones. I com tota pel·lícula de Wong Kar-Wai, i centrant-nos específicament en aquesta, el film és un seguit d’imatges expressives plenes de colors que cobren vida, composicions quirúrgicament acurades acompanyades d’una banda sonora perfectament escollida, la comunió perfecte entre el so i la imatge. No em sabut ser gens objectius, ho sabem, però es que és una pel·lícula imprescindible. 

Aquesta entrada es va publicar Dilluns, 15 de Desembre de 2008, a les 16:50 i està arxivada a La Cartellera. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari.