Aquest dissabte, continuant amb el cicle que hem anomenat Pares i fills, veurem El hijo, cinquena pel·lícula dirigida pels realitzadors belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, dos germans ben avinguts que sempre treballen junts.

La pel·lícula es pot emmarcar dintre de la corrent de cinema social realista europeu, que tindria a Ken Loach com a màxim representant. L’estil dels germans Dardenne també ens pot fer pensar en Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa, un cine real com la vida mateixa, que ens parla de gent normal i del seu entorn laboral. Pel fet d’estar rodat amb càmera a mà, so directe i un to de documental, El hijo també ens pot recordar els films del moviment Dogma.
La història és senzilla: Olivier és un fuster que dóna classes en un centre de reinserció social per a joves problemàtics. L’arribada de Francis, un adolescent callat i indefens que sembla amagar alguna cosa, trasbalsarà la vida d’aquest home solitari. L’argument ens té reservada una sorpresa cap al final, que donarà raó al títol i farà pujar la intensitat dramàtica del film.
Olivier Gourmet és el gran protagonista del film. Per la interpretació d’aquest home solitari, nerviós i enigmàtic va guanyar el Premi al Millor Actor en el Festival de Canes. La càmera, nerviosa com ell, el segueix per tot arreu. La seqüència del cotxe és realment admirable i ens fa pensar en quin lloc estava situada. La interpretació del jove Morgan Marinne també va ser molt aplaudida.
Els germans Dardenne, autors de molts documentals i d’un film molt estimable que es deia La promesa, van ser reconeguts com a autors a partir de Rosetta, pel·lícula sobre els problemes laborals i afectius d’una noia jove que va guanyar el gran premi del Festival de Canes: la Palma d’Or.
El hijo és una pel·lícula de sentiments, que parla de les relacions humanes i del dia a dia de persones treballadores que, per una raó o altra, no tenen  clar el seu futur.
 

Aquesta entrada es va publicar Divendres, 19 de Desembre de 2008, a les 16:25 i està arxivada a Sala B. Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari.