Per començar juliol una pel·lícula que no podia faltar al nostre programa: ‘Tuset Street’, pot ser l’única que porta per títol el nom d’un carrer de Barcelona. La va començar a dirigir Jordi Grau el 1968, però per divergències amb Sara Montiel, protagonista del film, la va acabar i signar Luis Marquina, director més acord amb les exigències de l’estrella.
El petit carrer de Tuset, que enllaça la travessera de Gràcia amb la Diagonal, es va convertir a mitjans dels anys seixanta en el centre d’oci de la ciutat.
El carrer de Tuset pretenia ser una rèplica del Carnaby Street londinenc, en el qual podíem trobar de tot: botigues, discoteques, restaurants, bars; fins i tot un cinema, l’Arcadia, situat a les galeries de mateix nom. A la botiga de roba Renoma, es trobaven les últimes tendències de la moda europea.
En el número 1 es va inaugurar la perruqueria Iranzo, un dels pocs locals que encara continuen funcionant.
Al Runner Club hi anaven els més joves a ballar els últims ritmes d’importació.
En el número 27, a la cantonada amb la travessera de Gràcia, es trobava Reno, el millor restaurant –i un dels més cars- de la ciutat.
Al costat del bar Anahuac, que també ha resistit el pas del temps, hi havia La cova del Drac, un local mític en el qual van començar la seva carrera molts cantants catalans. A les tardes es convertia en discoteca per a joves.
Sara Montiel tenia 40 anys quan va protagonitzar ‘Tuset Street’. Després va interpretar tres pel·lícules més i el 1974 va abandonar definitivament el cinema.
A la pel·lícula és Violeta Riscal, una vedet del Molino, que una nit ballant al Bocaccio coneix un ‘pijo’ de Tuset de qui s’enamora. La idea de mesclar l’ambient de Tuset amb el del Paral·lel era molt bona, no en va entre els guionistes trobem Rafael Azcona, però Sara Montiel, que era la productora, va imposar els seus criteris. Malgrat tot la pel·lícula reflecteix l’ambient que es vivia a la Barcelona del 1968.
El pub Tuset era el punt de reunió de la “gauche divine”, terme inventat per l’escriptor Joan de Sagarra. Entre els clients habituals trobem les models Teresa Gimpera i Romy; l’actriu Emma Cohen o el realitzador Jacint Esteva, un dels fundadors de la Escola de Cine de Barcelona. La terrassa quedava coberta durant l’època de fred.
La part de dins estava decorada com un pub anglès, on no faltaven els pòsters de Brando i els Stones, ni el de la senyal de la pau amb l’eslògan: “Fes l’amor i no la guerra”. Actualment el pub Tuset és un centre d’estètica.
La discoteca Bocaccio, del carrer de Muntaner, va ser durant molts anys el centre neuràlgic de la “gauche divine”, i el lloc a on la gent anava quan tancaven els bars de Tuset. Oriol Regás l’havia inaugurat el 1967, un any abans de la filmació de la pel·lícula. Precisament acaba de publicar les seves memòries titulades ‘Los años divinos’, llibre molt recomanat per aquells que vulguin saber més coses sobre aquella època.
Del carrer de Tuset baixarem a l’entranyable Molino. Entre els espectadors veurem un jove Alfredo Landa i en la llotja al realitzador Luis García Berlanga, posant una mica d’ordre.
Els fans de Sara que no pateixin, perquè canta diverses cançons amb coreografies demencials, com la versió pop de ‘Frenesí’.
‘Tuset Street’ es va estrenar al cinema Novedades del carrer de Casp, i no va tenir gaire èxit. Una pel·lícula d’ambient pop amb Sara Montiel d’estrella no era una cosa fàcil de fer. Amb el pas del temps s’ha convertit en una raresa que s’ha de veure amb sentit de l’humor. Algunes seqüències, com la de Sara en negligé traient-se la perruca i les pestanyes postisses, són antològiques.