El realitzador Jesús Garay ens presenta un documental històric sobre el bombardeig de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.

Als anys trenta, les modernes tecnologies industrials aplicades a les guerres van crear una nova situació: la destrucció massiva, instantània i indiscriminada. Entre el 16 i el 18 de març, Barcelona va ser bombardejada. Mil tres-centes persones van perdre la vida.
Una mirada personal que Jesús Garay fa a uns esdeveniments que ara compleixen 70 anys. El director aporta un punt de vista emocional i diferent a uns fets àmpliament documentats i fa una reflexió sobre el temps, la memòria d’una ciutat i d’uns rostres, marcats d’una forma o un altre per aquell fatídica capítol de la guerra.

Us oferim l’original per tal que podeu fer la comparació.

[coolplayer width="400" height="300" autoplay="0" loop="0" charset="utf-8" download="1" mediatype=""]
http://www.youtube.com/watch?v=SEIDep_UMmk&feature=related
[/coolplayer]

Aquesta nit a “Ultima sessió�, ressuscita Bobby Darin amb “Beyond the sea� i ho fa gràcies a Kevin Spacey, que va ser fan seu tota la vida.

Bobby Darin va ser un cantant popularíssim als anys 60 i la seva versió de “Mack the Knifeâ€?, el seu hit número 1. Darin va nèixer al Bronx de Nova York el 1936 i va morir prematurament al 1973 a conseqüència de problemes cardiovasculars. Va intervenir com actor en una vintena de pel·lícules com “Cuando llegue Septiembreâ€? o “Capitán Newmanâ€?, per la qual va ser candidat a l’Oscar com actor de repartiment. Va ser, però, a “Con los ojos cerradosâ€? dirigida per Richard Brooks, on interpretava un gigolo que volia engatusar la sempre esplèndida Jean Simmons, on va poder mostrar una altra cara del seu talent…
Kevin Spacey va rodar “Beyond the sea� l’any 2004. I va afrontar un repte sorprenent: ell mateix va voler encarnar Bobby Darin. Tothom va dir: però si no s’assemblen gens!!! Spacey va tirar endavant. Sabia que era molt més alt que el cantant, i es va encolomar una pròtesi al nas que recordava en les distàncies curtes l’autèntic perfil del cantant. I, a més, va gosar cantar amb la seva pròpia veu més de mitja dotzena de temes populars de Darin.
El resultat va acabar despertant simpatia i un aplaudiment unànim a l’esforç titànic de Kevin Spacey, però la resposta de la taquilla va ser molt minça. Destaquem també l’elecció de l’actriu Kate Bosworth per fer el paper de Sandra Dee,  casada amb Darin durant 7 anys i que, per cert, va morir el 2004. Una actriu especialitzada en papers d’adolescent virginal i que va ser objecte d’un homenatge en una cançó del musical “Greaseâ€?. Però aquesta és la nit de Kevin Spacey posant-se en la pell de Bobby Darin… i regalant-li la seva pròpia veu.

[coolplayer width="400" height="300" autoplay="0" loop="0" charset="utf-8" download="1" mediatype=""]
http://www.youtube.com/watch?v=JU1kgxNq4lI
[/coolplayer]

Hayden Christensen i Jessica Alba tornen a la cartellera amb una pel·lícula que mescla gèneres i vol incomodar al espectador.

Clay Beresford és un jove multimilionari que ha de sotmetre’s a una operació de trasplantament de cor. Durant la intervenció, Clay experimenta un estrany fenomen que el fa estar conscient i completament paralitzat mentre l’operen. Mentrestant, la seva parella, ha de fer front a unes decisions determinants pel futur de Clay. Però tot donarà un gir i res serà el que semblava.
El debutant Joby Harold ens mostra una inquietant història difícil de catalogar. Barreja diferents gèneres: fantàstic, “thriller�, terror i fins i tot una mica de “gore�. El director, que també és el guionista, introdueix girs i cops d’efecte perquè l’espectador no perdi l’interès.

Continuem amb el cicle que dediquem a l’actor Eduardo Noriega. Avui veurem “Abre los ojos�, segona pel·lícula dirigida per Alejandro Amenábar. Un thriller de ciència-ficció que ens atrapa des de les primeres imatges, en que veiem  la Gran Via madrilenya completament deserta.

 

 Com al protagonista d’aquest mal son, nosaltres també dubtarem si el que ens rodeja es de veritat o estem vivint un somni.  A més d’Eduardo Noriega i Fele Martínez, que ja havien treballat junts a “Tesis�, dos importants papers per dos actrius molt diferents: Penélope Cruz i Najwa Nimri.
Amenábar no amaga que una de les seves fonts d’inspiració a l’hora d’escriure el guió va ser “Vértigo�, d’Alfred Hitchcock. Si “Vértigo� es la historia d’un home obsessionat per transformar a una dona en una altre, al protagonista de “Abre los ojos�, se li barreja’n les imatges de dues dones, fins el punt de no saber qui es qui. Tom Cruise va veure la pel·lícula i va quedar tan impressionat que va comprar els drets. Ell mateix va produir i protagonitzar una nova versió, pràcticament calcada. Del repartiment original va conservar Penélope Cruz, que va repetir el paper de Sofia. Tom Cruise també va produir el tercer llargmetratge d’Amenábar: “Los Otros�, protagonitzat per Nicole Kidman, la seva dona en aquell moment.
Des de “Mar adentro�, ja fa quatre anys, que no sabíem res d’Amenábar. Quan ja ens començàvem a preocupar ens hem assabentat que ja te un nou projecte: “Agora�, una historia ambientada en dos èpoques diferents: l’antic Egipte i el futur. Anirem a veure-la quan l’estrenin, però  ara comença un mal son, sobre tot pel protagonista. Els aconsello que obrin be els ulls i  no es dormin.

Aquest divendres a Última Sessió, nn dels directors més provocatius del cinema europeu, Michael Haneke amb el seu “Código desconocido�.

La va filmar l’any 2000. tres anys després d’haver-nos posat la pell de gallina amb “Funny Games� i abans de causar més d´un desmai a les platees que van veure i viure els traumes de “La pianista�, interpretada de manera molt morbosa per Isabelle Huppert.
La protagonista d´aquest “Código desconocidoâ€? és Juliette Binoche. De fet, el seu personatge és qui ens condueix per diverses situacions que ens mostren les misèries de la nova Europa: xenòfobia, indiferència, odi, incomprensió… sensacions construïdes amb escenes de curta durada i un estil que s’allunya de les fórmules narratives convencionals.
Haneke, nascut a Austria el 1942, sempre diu que el seu cinema deixa moltes portes obertes, i a la seva multipremiada “Caché�, també Juliette Binoche acompanyada de Daniel Auteuil obrien moltes incògnites. Per cert, no trigarem gaire a veure la versió nordamericana de “Funny Games� que ha dirigit el mateix Haneke amb un repartiment que pretén atreure un públic internacional: Naomi Watts, Tim Roth i Michael Pitt.
Tornant, però, a “Código desconocido”, el desaparegut Angel Fernández Santos deia en la seva crítica de maig de 2001 que de fet el títol de “código desconocidoâ€? era una metàfora de la manera en què Haneke s´enfrontava amb les seves històries: elipsis en lloc de situacions descriptives, deixar fora de camp elements que en principi podrien semblar indispensables…
Tot comença amb un tros de paper que algú llança a les mans d’una dona que demana caritat en un carrer de París. Un paper que va de mà en mà  i que ens condueix a un conjunt de situacions inquietants, que no deixen de banda ni tan sols el drama d´un racó del món que torna a estar de rabiosa actualitat: Kosovo.

El director Antonio Hernández està al capdavant d’aquesta interessant pel·lícula que va guanyar 3 premis en la darrera edició del Festival de Màlaga, inclòs el d’actriu de repartiment per a Verònica Echegui.

Eduardo és un home de mitjana edat, casat, amb fills, dedicat a la política i resident a Madrid. La seva germana Julia espera la seva visita. Ella encara viu a l’antiga casa familiar a Galícia. Però l’arribada d’Eduardo no es quedarà només en el retrobament de dos germans. El motiu és Vanesa , la jove i fins a llavors oculta amant del polític.
“El menor de los males� és una pel·lícula de denúncia. Denuncia  la corrupció política  i la pèrdua de valors i escrúpols. Sense ser una comèdia, trobem situacions intel·ligentment estructurades que aporten un to còmic a mans de la gran actriu Carmen Maura. La subtilesa és una eina molt ben utilitzada pel director. En “El menor de los males� ens mostra que el menys dolent és bo per una minora, amb l’excusa que és un bé majoritari. Una justificació massa present en un món occidental de consum ferotge. Destaquem els actors, tots correctes, i especialment Veronica Echegui, que en el seu paper de Lolita, ingènua però d’àrdua intel·ligència, aconsegueix conquistar a l’espectador.

Continuant amb el cicle dedicat a Eduardo Noriega, avui veurem “Tesis�, primer llargmetratge dirigit per Alejandro Amenábar.

Un jove prodigi que tenia 23 anys quan el va rodar. “Tesis� va guanyar set premis Goyas, entre ells el de millor pel·lícula, guió i direcció novell. Vuit anys mes tard “Mar adentro� s’emportaria 14 Goyas i l’Oscar de Hollywood.
Alejandro Amenábar, fill de pare xilè i mare espanyola, va néixer a Santiago de Xile. Quan tenia dos anys ell i la seva família es van traslladar a Madrid, fugint de la dictadura del general Pinochet. És en aquesta ciutat on estudia el batxillerat i més tard cinema a la Facultat de Ciències de la Informació.
“Tesis� és un original i angoixant “thriller� d’ambient universitari, rodat a la facultat on havia estudiat Amenábar. Uns estudis que no va acabar mai perquè el van suspendre, precisament, en l’assignatura de narrativa.
El guió de “Tesis� barreja molt hàbilment elements de cinema de suspens i de terror, però també és un estudi sobre la violència audiovisual i concretament sobre el cinema anomenat “snuff�, pel·lícules que mostren violacions, tortures i assassinats en viu. S’ha arribat a dir que les “snuff-movies� eren una llegenda urbana, però encara que ningú las hagi vist mai, sembla ser que existeixen. Com és lògic, són del tot il·legals, i no es troben ni al mercat més negre de tots. Tres anys després de “Tesis�, una pel·lícula americana protagonitzada per Nicolas Cage,
també va tractar aquest escabrós tema.
Segons Amenábar va ser la lectura del llibre de Romà Gubern “La imagen pornográfica y otras perversiones ópticas� la qual el va inspirar per escriure el guió de “Tesis�, on barreja intel·ligentment el món universitari amb el de la violència. És d’agrair la manera en què Amenábar tracta el tema, fugint en tot moment de qualsevol element morbós i comercial.
“Tesis� va ser la tercera pel·lícula d’Eduardo Noriega, la qual el va donar a conèixer. Fele Martínez, va aconseguir el Goya a l’actor revelació. De tota manera la que porta el pes del film és la divina Ana Torrent, que  va quedar-se sense Goya encara que estava nominada. Actualment la podem veure fent de Catalina d’Aragó a “Las hermanas Bolena�.
A més de la direcció i el guió, Amenábar també composa la música de les seves pel·lícules.

Cinema dins del cinema aquesta nit a “Ultima sessió� amb una pel·lícula de Tom Dicillo de títol prou revelador: “Vivir rodando�.

DiCillo, que va ser en un principi el director de fotografia habitual de Jim Jarmusch, va debutar com a director amb “Johnny Suede� el 1991, una de les interpretacions més sorprenents de Brad Pitt, que apareixia amb un pentinat encara més estrafolari que el que li ha aconseguit l´Oscar a Javier Bardem.
“Vivir rodando� va guanyar el premi al millor guió al Festival de Sundance de 1995. Les pel·lícules que parlen de les intimitats del rodatges constitueixen tot un gènere amb títols inoblidables com “Cautivos del mal� de Vincente Minnelli o “La noche americana� de François Truffaut. I fins i tot el cinema espanyol s´hi ha atrevit alguna vegada, com en un títol dels anys 50 pràcticament oblidat, però genys menyspreable i que es titulava “La gran mentira�, dirigida per Rafael Gil i amb Francisco Rabal interpretant un galant en plena decadència.
La pel·lícula de Dicillo té diverses lectures : tots pretenen filmar una obra mestra, al  mateix temps que recuperar algun amor perdut o descubrir-ne un de nou, encara que la realitat ens mostra que viuen en un caos constant. Vivim la neurosi del director, els complexos de la protagonista, els gelos del director de fotografia o comprovem que l´actor convençut de què es tope-guapo és curt de gambals…
Steve Buscemi, aquest actor de fisic tan particular, que estava esplèndid en el “Fargo� dels germans Coen, i que també ha provat fortuna com a director és un dels protagonistes d’aquesta comèdia global on també destaca una actriu sempre perfecta, Catherine Keener, dues vegades finalista dels Oscar i casada en el moment del rodatge de “Vivir rodando� amb un altre actor de la pel·lícula, Delmot Mulnorey.
En definitiva, una comèdia poc convencional i que pels cinèfils sempre té el valor afegit d´assistir a un rodatge com si el veiessim pel forat del pany…